dilluns, 25 de novembre de 2013

Entre ombres fosques



Para l’oïda al vent que ve de les muntanyes del nord i als lladrucs d’un gos. De tant en tant posa les mans davant el foc encès de la cuina per escalfar-se. Mira l’esquerda de la paret i escolta els cants del bosc, quan la pluja esborra el camí. Res importa i tot.

Per sopar, obre una ampolla de vi i s’acosta tímidament a la taula. Tot li sembla perfecte i senzill: l’inconscient moviment del seu cos i la presència efímera de la lluna.