Para l’oïda al vent que ve de les muntanyes del nord i
als lladrucs d’un gos. De tant en tant posa les mans davant el foc encès de la
cuina per escalfar-se. Mira l’esquerda de la paret i escolta els cants del bosc,
quan la pluja esborra el camí. Res
importa i tot.
Per sopar, obre una ampolla de vi i s’acosta tímidament a
la taula. Tot li sembla perfecte i senzill: l’inconscient moviment del seu cos i
la presència efímera de la lluna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada