dimecres, 20 de gener de 2016

De boscos i miralls


Amb una mà
gairebé consentida
sacseja les soques
una a una.

I rondina, sempre rondina...
caminant silenciosament
als capvespres amb llum
de diamant.

( La seva nit inacabada transita entre les fulles d’ un llibre amic, de boscos i miralls.)


divendres, 8 de gener de 2016

Potser això és tot


El temps existeix
voleiant de branca en branca
i en el seu esguard.

(En les seves paraules, potser això és tot, de silenci.)



divendres, 25 de desembre de 2015

A penes esbossats




“Tutto è sacro, tutto è sacro, tutto è sacro.” Pier-Paolo Pasolini

dimecres, 23 de desembre de 2015

dilluns, 7 de setembre de 2015

Ocàs blanc


Comença a enfosquir.
D’un temps ençà, tot li sembla vulgar i decadent. Fa un esforç i es va distraient mentre mira una fotografia capficant-se en l’any en què havia estat feta. Mira el seu darrera i llegeix: “Desig”.

–El desig...
Ho llegeix pausadament i obre els ulls,  sota uns núvols blancs suspesos en l’escalfor de l’aire. Uns núvols que dibuixen el cel amb un blanc intens fent el seu curs, indiferents, com si fossin d’un bé comú.

–Desig i  malenconia  sovint van de bracet, recela.

 Avui només necessitava una paraula per començar una altra història, entremig del seu ocàs blanc,  per tal de no haver de viure tan miserablement sol amb si mateix.
I sí, empès per una tarda d’estiu recorregué  un parell de carrers solitaris, gastats d’història.
Remogué les butxaques i comprovà les monedes que li quedaven. Hauria volgut aturar-se en el primer bar que trobés.

–El temps envileix la voluntat! –va gosar dir en veu alta.

(Gairebé tots els darrers estius  havien estat llargs i xafogosos. Algun tro de tant en tant...)