-.jpg)
Seductors enmig d’un laberint
fent passes lentes
pel pedregam
de la incertesa.
Així és...
(Avui, ahir i
sempre
fondegen els
oceans.)
—Quanta foscor!
on tot es fon
sense presses
tombant les nits.
Remors...
Encenalls d’una
vida
i d’alenades
solituds,
sota un cel que
ignora
el camí dels
somnis.
