dilluns, 11 de desembre de 2017

Plovia




(Gronxadissa de pètals
hipnotitzen els carrers d’aigua.)

S’esgarrià entre les fulles del pati
una abella.  Plovia, em diu una veu
matussera  i aspre d’escates.

Ahir plovia i avui fa vent
on pouen tots els somnis
entremig de la brossa.

(Amoroseixen uns  ulls insomnes
quan el dia s’obre, finalment,  pel passadís.)


divendres, 17 de febrer de 2017

Els seus ulls


Regalimen mel
i canyella, els seus ulls.

Uns ulls negres que hi veuen
un grill de paper
i la ressaca d’un oblit.

–Res, només engrunes de sal
que esclaten a les mans.

Una silueta desfigurada
i la grenya d’una raresa
quan s’hi agombola el son.

dilluns, 9 de gener de 2017

Música lenta


  “I de què era fet?
De la mateixa matèria que la seva forma: matèria de dubtes.”

                                                                P. VALÉRY. Eupalinos o l’arquitecte.

L’oneig
circumscriu
la maror,
la foguera
i el somni
ebri de pluja.


diumenge, 8 de gener de 2017

Al·legoria



S´empaiten dies intactes,
fent l’ullet. Així mateix,
queda irresolt
el dubte
de l’oblit.

dijous, 5 de gener de 2017

Guspires, terra endins









 Dòcil treva.  És a dir...
quan els ocells emigren
fregant els dies al passar
per la badia. Només...

Guspires, terra endins
quan tot sembla previst:
l’esborrany lluminós
i  algun absurd inexorable
esllanguint-se com una branca
vella. 

dimarts, 3 de gener de 2017

Nit profunda


“I, agafant amb dos dits la corda per tal de provar-la,
li va fer fer un bell cant, igual que un crit d’oreneta.

I, fent sentir la veu, li digué paraules alades.”
                                                                                                                                                                                     HOMER



Divaga dissimulant
un temps
àgil d’ales.
Vessen per tots costats
oferiments d’una altra solitud.

(Rumb nítid,
amb tors de marbre
i peus de fang.)