Girar full

Girar full,

havent trobat la follia

en mil cares de paper.

A la fosca voraç,

i a la llum que encega

quan cau la neu.

Plovia

(Gronxadissa de pètals

hipnotitzen els carrers d’aigua.)

S’esgarrià entre les fulles del pati

una abella.  Plovia, em diu una veu

matussera  i aspre d’escates.

Ahir plovia i avui fa vent

on pouen tots els somnis

entremig de la brossa.

(Amoroseixen uns  ulls insomnes

quan el dia s’obre, finalment,  pel passadís.)

Els seus ulls

Regalimen mel

i canyella, els seus ulls.

–Uns ulls negres que hi veuen

un grill de paper

i la ressaca d’un oblit.

–Res, només engrunes de sal

que esclaten a les mans.

Una silueta desfigurada

i la grenya d’una raresa

quan s’hi agombola el son.

Música lenta

  “–I de què era fet?

–De la mateixa matèria que la seva forma: matèria de dubtes.”

                                                                P. VALÉRY. – Eupalinos o l’arquitecte.

L’oneig

circumscriu

la maror,

la foguera

i el somni

ebri de pluja.

Al·legoria

S´empaiten dies intactes,

fent l’ullet. Així mateix,

queda irresolt

el dubte

de l’oblit.

Guspires, terra endins

 Dòcil treva.  És a dir...

quan els ocells emigren

fregant els dies al passar

per la badia. Només...

Guspires, terra endins

quan tot sembla previst:

l’esborrany lluminós

i  algun absurd inexorable

esllanguint-se com una branca

vella.