Els seus ulls

Regalimen mel

i canyella, els seus ulls.

–Uns ulls negres que hi veuen

un grill de paper

i la ressaca d’un oblit.

–Res, només engrunes de sal

que esclaten a les mans.

Una silueta desfigurada

i la grenya d’una raresa

quan s’hi agombola el son.

Música lenta

  “–I de què era fet?

–De la mateixa matèria que la seva forma: matèria de dubtes.”

                                                                P. VALÉRY. – Eupalinos o l’arquitecte.

L’oneig

circumscriu

la maror,

la foguera

i el somni

ebri de pluja.

Al·legoria

S´empaiten dies intactes,

fent l’ullet. Així mateix,

queda irresolt

el dubte

de l’oblit.

Guspires, terra endins

 Dòcil treva.  És a dir...

quan els ocells emigren

fregant els dies al passar

per la badia. Només...

Guspires, terra endins

quan tot sembla previst:

l’esborrany lluminós

i  algun absurd inexorable

esllanguint-se com una branca

vella. 

Nit profunda

“I, agafant amb dos dits la corda per tal de provar-la,

li va fer fer un bell cant, igual que un crit d’oreneta.

I, fent sentir la veu, li digué paraules alades.”

                                                                                                                                                                                     HOMER

Divaga dissimulant

un temps

àgil d’ales.

Vessen per tots costats

oferiments d’una altra solitud.

(Rumb nítid,

amb tors de marbre

i peus de fang.)

La gelada

 “Estimo l’esplendor: m’ha tocat com a vida, i estimo el sol també, destí fulgent i gràcil.” 

                                                                                   SAFO

Sense  pietat,

recull esquitxos de pluja

i esborra l’angle més fosc

amb suc de llimona.

Amb la claror de la lluna...

pentina cabells inexistents

amb urpes afilades,

la gelada.