Es posa potingues a la cara. M’ha deixat clar que és
normal...
Xerrica una porta. Al fons del porxo, un ocell s’ajoca i al rebost hi ha una
teranyina. Té una mà d’adolescent i uns ulls que li baden. Viu de viure i s’encisa amb un coll de dama.
M’escriu la nit. I jo, mentre, faig quadres blancs amb franges blanques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada