diumenge, 25 d’agost de 2013

Coll de dama



Es posa potingues a la cara. M’ha deixat clar que és normal...
Xerrica una porta. Al fons del porxo,  un ocell s’ajoca i al rebost hi ha una teranyina. Té una mà d’adolescent i uns ulls que li baden. Viu de viure i s’encisa amb un coll de dama.

M’escriu la nit. I jo, mentre,  faig quadres blancs amb franges blanques.