“La neu
no cansa:
no cansen
les carícies
que al cos reposen,
ni la
incertesa clara
de
retornar a la infància.”
SUSANNA RAFART
Vint-i-quatre d’agost, tot just.
No tinc veu més enllà d’un cercle
estàtic i dels migdies grisos.
(No faig res,
ni tampoc m’ombreja cap memòria. Ni cap remota pluja. I, no obstant, les coses es fonen. Tanmateix...)
Cavil·losa vindrà la tardor
amb les boirines de cada any
que encendran la molsa adormida
de fa segles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada