La pàtina del
temps es deixa entreveure en els ulls que m’observen.
El vent arriba
net. Els cabells dòcils es pentinen sols amb l’aire nou
enmig dels
enigmes.
L’imprevist
m’obre una via...
“Retalls esparsos” amb lletra menuda he llegit en la tapa d’un
llibre.
I he deixat
entrar la nit, els núvols i la lluna. I tots els ocells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada