“La voluntat només és la consciència d’un moviment del nostre esperit en relació i en direcció a l’exterior, al qual correspon un moviment centrífug al nostre sistema nerviós.” (Fragment de “El vencedor del temps” (contes de Pêro Botelho).
FERNANDO PESSOA
Tothom em reprova la meva falta d’ambició.
De tant en tant m’agrada fer alguna acceleració esverada, amb el cotxe; com si em digués va, afanya’t, sentint el delit de fugir cap a un univers imaginat sense límits.
Hi tinc tot el dret, quan el cor se’m tanca com un puny als altres i el vent esbufega fort i dubtós; car en això no pas en tot hi veig fracàs.
Sembla ser que només sé escoltar el silenci malenconiós de la ràdio on tot es confon, però, en el fons, somric obertament i segueixo accelerant el vehicle sense cap rumb aparent.
En un principi, algunes accions poden fer gràcia, però al final no. No podem estrènyer el vent amb els braços, en absolut, ni tampoc avançar quan arriba el dia que ja no et despertes amb cap carícia.
(Avui torno cap a casa amb una brisa nocturna en la pell, com una esgarrinxada.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada