"La pregunta per la identitat adquireix un caràcter ètic difícilment eludible. Preguntar-nos per la nostra identitat no és interrogar només qui som, sinó què i com hem de ser, quin és el sentit del joc de la vida que juguem, com podem donar sentit a les nostres accions, als nostres afectes i als nostres desafectes... Al respondre, ens nombrem."
CARLOS THIEBAUT
L’ofrena i el desig: la gran paradoxa,
quan obro el rebost mig ple
vora el riu.
(I l’avidesa...)
Només un pot d’almívar
hi restarà, malgrat tot
al voltant d’una equació.
(Remant contracorrent en una gota d’aigua.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada