dijous, 8 de setembre de 2011

Els capvespres de Setembre



Els capvespres de Setembre aquí són malenconiosos. Malgrat tot, cada Setembre em veniu a veure i fem una gran festa, com ha de ser. Ara per ara, em sento bé quan ens retrobem a casa. N’hi hauria prou en no dir-vos res, només parlar-vos amb la mirada, amb un gest... Però m’he proposat ser més exigent, amb mi mateixa i amb tots vosaltres.
–El bany és a punt.
Sovint m’abillava per a vosaltres, per dir-me quin era el meu lloc i el vostre. Plegava llençols i rentava.
–I a vosaltres què?
Us veig des de l’interior de casa, vetllant i responent la mateixa pregunta.
–Res.
–Res?
–Res. He tornat.
En realitat, me n’alegro que hagi tornat, perquè us veig somrients des de la cuina.
Els llibres els he posat sobre la taula i la bossa al costat del festejador. A frec de cada porticó, a banda i banda, les meves esperances. I m’eixugo el front amb les mans la suor, abans de seure en la meva cadira, mentre us miro exhaustivament. Tanmateix, a mi, se’m dibuixen als llavis quatre mots.