Gronxant-me en la immediatesa
incauta, voltejo el nucli...
Retrato la sanefa ferruginosa,
acrobàticament, amb una mà
i et deixo anar per la finestra
tancant els ulls abans que matini.
Abans que la boca es tanqui,
tasto una gota d’aigua
amb gust de pa torrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada