“La paraula, la paraula senzilla, lleugerament trèmula, íntima, sensible com una fulla al pas del vent; la titil•lació que arriba, penetrant els teixits de l’organisme (...)”
JOSEP PLA, El carrer estret.
S’ha esgotat el vi, en la copa, i els encenalls per encendre el foc.
Qui sap què ha passat, en poc temps. Som altra gent.
De tant en tant una glopada d’aire fresc. No res.
(S’ha esgotat el vi i la paraula, car a penes xerrem a través del vidre i deixem buit el rebost.)
La llum de la pantalla no ens afavoreix gens...
La tassa s’ha tombat. I no passa res. Mai passa res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada