dilluns, 6 de setembre del 2010

Tot



(Decorant el paisatge sense esperar que ningú hi porti flors.)

Tot. I tot, des d’uns ulls que recorren
imparablement l’escena, el guió
d’una pel•lícula antiga: l’aigua
lenta entre grisos i blancs
deixant una línia enervada
més avall, al sotabosc.