dilluns, 22 de març de 2010

Evolució

“L'evolució divergent passa quan una població queda aïllada de la resta de l'espècie i, a causa de determinades pressions de selecció, emprèn un curs evolutiu diferent. En canvi, en una evolució convergent, moltes vegades els organismes que ocupen ambients semblants vénen a assemblar-se entre ells tot i que filogenèticament tinguin un parentiu molt distant, a l'estar subjectes a pressions de selecció semblants, exhibeixen adaptacions similars. Una adaptació paral•lela es fa servir per a descriure una situació en la qual els llinatges han canviat de manera similars. Per tot això, els descendents evolucionats s'assemblen tant entre ells com ho van ser els seus avantpassats.

Quan dos o més poblacions interactuen de manera tan íntima que cadascuna d'elles exerceix una força potent selectiva sobre l'altra, es produeixen ajustaments simultanis i es produeix la coevolució, conseqüència d'una forta selecció direccional sobre dos o més grups d'organismes i com a conseqüència de les seves interaccions. Un exemple és la relació entre les plantes eufòrbies, les papallones monarca i els mimètics de les monarca.”



HELENA CURTIS



So i imatge, punt de trobada amb el nostre “sistema” versemblant.

El cos i l’ànima van al compàs de la mirada que ens situa en un paisatge de probabilitats. Al compàs d’un viatge vers l’essència de les coses, directe als canvis inesperats dels sons del pensament.

Experimentem el temps. Arreu, quan cerquem models etològics que ens serveixen de guia, sense oblidar que el nostre propi jo és naturalesa. Cos i alè; l’ànima que fonamenta els aspectes reals o ficticis i que ens donen els mitjans necessaris a través dels quals actuem. El cos ens fa de temple, de graner, de receptacle, de pòsit d’experiències i de sabers. El cervell medita, s’hi reconeix; i les paraules s’arreceren en un sistema de concentració de xarxes de memòria. Estimació i apropiació són conceptes que van units a la implacable evolució, refugi de totes les ventades.