(Fotografia manllevada a la meva filla.)Totes les matinades em torno diligent sota unes branques despentinades d’eucaliptus.
El fang es clivella
i el meu esguard còmic,
amb calimes i balmes,
s’adreça vers un foc miserable
obrint una bretxa incerta
als epitelis del cor,
masegant-lo.
(Sentors de juliol, fins que s’acotxa la nit.)
El fang es clivella
i el meu esguard còmic,
amb calimes i balmes,
s’adreça vers un foc miserable
obrint una bretxa incerta
als epitelis del cor,
masegant-lo.
(Sentors de juliol, fins que s’acotxa la nit.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada