dilluns, 27 de juliol de 2009

Clivelles

(Fotografia manllevada a la meva filla.)


Totes les matinades em torno diligent sota unes branques despentinades d’eucaliptus.

El fang es clivella
i el meu esguard còmic,
amb calimes i balmes,
s’adreça vers un foc miserable
obrint una bretxa incerta
als epitelis del cor,
masegant-lo.

(Sentors de juliol, fins que s’acotxa la nit.)