Per on llisca el sol.
Un camí, per recórrer un espai
de punta a punta:
un sistema obert amb zel,
amb avidesa...
Desprès del darrer impuls
el llarg silenci s’ajorna
més enllà de la finestra.
(Com un centpeus
quan n’és còmplice
del rastre dibuixat
més negre que el sutge.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada