divendres, 7 d’agost de 2009

El temps és assassí



“Creure és voler creure.”

JOSEP PLA



Veig una estrella que ja no existeix i la posta del sol des del turó. L’endemà mai no arriba, em dic...

Perquè el temps és assassí, quan brollen espurnes de la pell i de l’ànima. Quan els arbres inquiets deixen de fer ombra sobre un asfalt negre, amarat de pupil·les d’aigua.

Hi resten imatges ressentides en un mar de silenci aquós.
El meu obtús miratge en l’aigua és immens. Incert. Deliberadament desconegut.

Les fulles mortes de la carretera s’arremolinen al voral d’un camí abrasador mentre tothom se’n riu de les pigues que llueix, inescrutablement, el temps. I tant se val.

Sovint, però, passo balanç... I toco el dos, sense dir adéu.
Darrera la muntanya mil cants d’ocells.
Cada any vindran aquí, al grat dels dies.