“I parla’m. Mai no em parles. Parla. Què estàs pensant ara? Què penses? Què? No sé mai res del que tu penses. Pensa.” T.S. ELIOT
(Desprès d’una pausa
sota la pluja
desfullant els colors de la nuesa.)
Rasa i cau
golós d’un instant
enfollit, carícia distant.
Vermell diürn
d’un cel de nit,
la paraula incendi.
Instant sobrat
esmicolant la pell
amb una mirada captiva
als solcs oberts
on fueteja l’enigma
del desig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada