“... Com es mouen els arbres aquí prop, i jo, que lluny, perduda per quins àmbits? On quedar-me, si sóc només un arbre d’aèries arrels?”
JOAN VINYOLI
Blancs de saba
circulen envers la fondalada del demà.
Entre grocs de liquen
hi ha el nèctar d’una nit esvalotada,
on l’aigua corre desinhibida
en meandres.
(I el repòs necessari...)
Escenari de la nit,
nit rere nit.
Els esquitxos de la memòria
darrera la finestra tancada,
la claror de cada vidre
en nítida delicadesa.
Res no és res, amor
sinó l’absència.
(Però ningú ho sap.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada