Benvolguda Mon: Merci pel teu comentari. Ja ho veus, sense menjar-ho ni empesar-m'ho estic tocant tots els pals, de la música a la poesia, i dels poemes a la gravació d'un video-clip. M'agradaria saludar-te i almenys convidar-te a pendre un cafe i agraír-te el soport. El Tony Montana s'acaba. Una de les relataires m'ha convidat a fer un programa que segurament aquest mes o el que ve farè. Despres o abans esborrarè tot el que vaig escriure. He, però parlem de la foto. I és un punt de vista meu. És estrany. En el video-clip, volia que es pogués retratar, la consistecia, la forma, la textura, molt semblant a la dels draps arrugats que hi ha a la foto. No ho vaig aconseguir, pel fet de que nomès vaig suggerir idees. La realització va passar a mans de la directora. En una altra ocasió miraré de fer-ho, i si s'escau et demanarè consell. Petons des de molt a prop,
Benvolguda Mon, Moltes mercès per les teves afalagadores paraules. L'últim poema del Tony (i durant tota la darrera temporada) ja avisava sobre la finalització del personatge i de la seva obra. Jo crec que va ser millor així, apart que com ja varem comentar-nos un cop, l'ambient a Relats cada cop s'ha tornat amb més interesos d'uns i altres. Amb el tema la diversitat de registres és més que jo ho busco que no pas que me'n ens surti. De vegades penso que millor fes una cosa i ben feta. Es una de les meves constants vitals, i suposo que també perquè sóc Bessons. Jo properament farè un altre video-clip, i si no et fa res, m'agradaria consultar-te algunes coses referents a la llum. Una de les coses que tinc en ment es fer un video-clip però com si fos quasi bé un quadre. Tinc algunes idees disperses però com deien en una pel·lícula, els començaments són difícils, petits, i dispersos. Petons i quant vulguis quedar, o simplement xerrar ja saps on trobar-me.
2 comentaris:
Benvolguda Mon:
Merci pel teu comentari. Ja ho veus, sense menjar-ho ni empesar-m'ho estic tocant tots els pals, de la música a la poesia, i dels poemes a la gravació d'un video-clip. M'agradaria saludar-te i almenys convidar-te a pendre un cafe i agraír-te el soport. El Tony Montana s'acaba. Una de les relataires m'ha convidat a fer un programa que segurament aquest mes o el que ve farè. Despres o abans esborrarè tot el que vaig escriure.
He, però parlem de la foto.
I és un punt de vista meu. És estrany. En el video-clip, volia que es pogués retratar, la consistecia, la forma, la textura, molt semblant a la dels draps arrugats que hi ha a la foto. No ho vaig aconseguir, pel fet de que nomès vaig suggerir idees. La realització va passar a mans de la directora. En una altra ocasió miraré de fer-ho, i si s'escau et demanarè consell. Petons des de molt a prop,
Jaume - Robur - Tony Montana.
Benvolguda Mon,
Moltes mercès per les teves afalagadores paraules. L'últim poema del Tony (i durant tota la darrera temporada) ja avisava sobre la finalització del personatge i de la seva obra. Jo crec que va ser millor així, apart que com ja varem comentar-nos un cop, l'ambient a Relats cada cop s'ha tornat amb més interesos d'uns i altres. Amb el tema la diversitat de registres és més que jo ho busco que no pas que me'n ens surti. De vegades penso que millor fes una cosa i ben feta. Es una de les meves constants vitals, i suposo que també perquè sóc Bessons.
Jo properament farè un altre video-clip, i si no et fa res, m'agradaria consultar-te algunes coses referents a la llum. Una de les coses que tinc en ment es fer un video-clip però com si fos quasi bé un quadre. Tinc algunes idees disperses però com deien en una pel·lícula, els començaments són difícils, petits, i dispersos. Petons i quant vulguis quedar, o simplement xerrar ja saps on trobar-me.
Jaume, Tony, Robur i la resta.
Publica un comentari a l'entrada