( Intento justificar el silenci. )
Dins els clots recòndits de la pell,
damunt l'herba, el pensament s'envola.
Fujo envers la maregassa
i alguns camins em són familiars.
Em resta refer els corriols de baixada
sargint les línies del palmell.
Ho sento, ho veig i somric
perquè tot encaixa en algun lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada