Dòcil treva. És a dir...
quan els ocells emigren
fregant els dies al passar
per la badia. Només...
Guspires, terra endins
quan tot sembla previst:
l’esborrany lluminós
i algun absurd
inexorable
esllanguint-se com una branca
vella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada