“I,
agafant amb dos dits la corda per tal de provar-la,
li
va fer fer un bell cant, igual que un crit d’oreneta.
I,
fent sentir la veu, li digué paraules alades.”
HOMER
Divaga dissimulant
un temps
àgil d’ales.
Vessen per tots costats
oferiments d’una altra solitud.
(Rumb
nítid,
amb
tors de marbre
i
peus de fang.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada