dimarts, 3 de gener de 2017

Nit profunda


“I, agafant amb dos dits la corda per tal de provar-la,
li va fer fer un bell cant, igual que un crit d’oreneta.

I, fent sentir la veu, li digué paraules alades.”
                                                                                                                                                                                     HOMER



Divaga dissimulant
un temps
àgil d’ales.
Vessen per tots costats
oferiments d’una altra solitud.

(Rumb nítid,
amb tors de marbre
i peus de fang.)