Uns ulls foscos m’esguarden
(Al capdavall, obvien l’única mirada que els hi havia fet,
mentre creixien les arrels de les bardisses.)
i em regalen somriures de príncep.
*
Realitats gairebé orfes
que deixen, amb la llum primera,
invocacions de carícies.
(S’han passat la nit contant ovelles enmig d’un vell
silenci.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada