dilluns, 8 de juliol de 2013

A, B, C...

–Hola estimada, fa temps em va arribar una postal teva des de Nova York  i no et vaig contestar perquè pensava sorprendre’t en persona, però el viatge no el vaig fer i tu et vas quedar sense saber res de mi. Ara  apareixes de nou i,  des de la meva ciutat, aquesta puta i preciosa Barcelona, amb una carta que no té res de rotllo. Tot el contrari, bella i lúdica. Vull veure’t, vull que ens veiem. És obvi que segueixo en el mateix lloc, en el mateix carrer. Tu no. Tinc el mateix telèfon, tu no sé quin telèfon tens, si és que en tens. Truca’m o escriu-me, però vegem-nos.
Mentre, la meva amistat, salut i molts petons,

A

–El bosc sempre batega.
He aturat el pas en un pendent del camí, buscant un refugi digne.  He travessat diversos camins de terra estèril; però els  estius i els hiverns  sempre arriben tard i contundents. Ja saps...
En el darrer tram, un any més, ha florit la gatosa i també la ginesta. També hi prolifera alguna  mòdega, fins hi tot alguna orquídia protegida  i espècies d’escrofulariàcies com els conillets, d’un rosat tirant a violaci molt viu. Per descomptat no hi falta, de tant en tant, algun pèsol bord i  l’aroma que ens deixa els dies que passen.
Atentament,

B

–No vaig poder estar amb tu. Veig que has tornat a Austràlia.
Passa-t’ho bé,


C