–Hola estimada, fa temps em va arribar una postal teva des de Nova
York i no et vaig contestar perquè
pensava sorprendre’t en persona, però el viatge no el vaig fer i tu et vas
quedar sense saber res de mi. Ara apareixes de nou i, des de la meva ciutat, aquesta puta i preciosa
Barcelona, amb una carta que no té res de rotllo. Tot el contrari, bella i
lúdica. Vull veure’t, vull que ens veiem. És obvi que segueixo en el mateix
lloc, en el mateix carrer. Tu no. Tinc el mateix telèfon, tu no sé quin telèfon
tens, si és que en tens. Truca’m o escriu-me, però vegem-nos.
Mentre, la meva amistat, salut i molts petons,
A
–El bosc sempre batega.
He aturat el pas en un pendent del camí, buscant un refugi digne. He travessat diversos camins de terra estèril;
però els estius i els hiverns sempre arriben tard i contundents. Ja saps...
En el darrer tram, un any més, ha florit la gatosa i també la ginesta.
També hi prolifera alguna mòdega, fins
hi tot alguna orquídia protegida i espècies
d’escrofulariàcies com els conillets, d’un rosat tirant a violaci molt viu. Per
descomptat no hi falta, de tant en tant, algun pèsol bord i l’aroma que ens deixa els dies que passen.
Atentament,
B
–No vaig poder estar amb tu. Veig que has tornat a Austràlia.
Passa-t’ho bé,
C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada