dijous, 23 de maig de 2013

Rius de tempesta

Són tres quarts de nou. Les clarors del fanals s’estenen amb ombres subtils i els papers en blanc s’omplen de taques finíssimes de claror.
Més enllà de la llum,  un rastre em duu cap a una albada quieta. Quan tot just acaba  d’aflorar, per tal de conservar l’equilibri, el silenci. Tot just fa un minut, però,   les fulles dels arbres han esdevingut  rius de tempesta, quan m’hi he acostat.

(I la vida: batec sistòlic d’alguns i  una obsessiva incertesa d’altres, remors de vents  dintre  els boscos i en cada ombra del camí,  instants  de pluja, exactament com un degoteig de nèctar  als llavis.)