dilluns, 4 de març de 2013

Si volgués



Si volgués el podria convidar a una altra copa, per continuar la nostra conversa,  al cafè de la plaça major, perquè  ahir em va somriure;  enmig de flors sense nom, jurant-me fidelitat. Jo, mentre,  llegia les seves mans amb molt d’interès.  De fet vam riure i xerrar molt, tot i que jo només tingués ulls per la finestra.

(No vaig amagar res: ni cap plaer, ni cap fantasia.)

Si volgués li oferiria qualsevol pregunta que no volgués respondre, perquè ja no som éssers estranys ni desconeguts “ocupants involuntaris d’una nostàlgia aliena.”*

*Manuel Rivas