Vaig descalça

Vaig descalça.

[Vaig descalça i sense pressa faig sopar... ]

És d’hora encara i res no em recorda a res,

exceptuant  el lilà de la capçalera.

El dia s’estira en els quartos muts

 i tot esdevé plasma que il·lumina

la solitud estelada.

Toquen dos quarts

mentre  el vent udola

davant la porta,

insistent.