divendres, 22 de febrer de 2013

Vaig descalça


Vaig descalça.
[Vaig descalça i sense pressa faig sopar... ]

És d’hora encara i res no em recorda a res,
exceptuant  el lilà de la capçalera.

El dia s’estira en els quartos muts
 i tot esdevé plasma que il·lumina
la solitud estelada.
Toquen dos quarts
mentre  el vent udola
davant la porta,
insistent.