(Aquí val quasi tot: tots els vespres en blanc,
la tinta
del calamar i totes les alfes i omegues.
–Amb quins ulls haig de mirar?.)
Quasi tot acarona
l’absència,
l’espina inèdita
d’un desig
i la d’un
pensament que es dissoldrà
en res, sense saber de què parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada