dissabte, 8 de setembre de 2012

Quasi tot



(Aquí val quasi tot: tots els vespres en blanc,
 la tinta del calamar i totes les alfes i omegues.
–Amb quins ulls haig de mirar?.)

Quasi tot acarona l’absència,
l’espina inèdita d’un desig
i la d’un pensament que es dissoldrà
en res,  sense saber de què parlar.