“El sentit i l’essència no s’amaguen darrera les
coses; són en cada una d’elles.”
HERMANN HESSE
Vestia de color
blanc i tenia els cabells daurats, en hora mandrosa.
Em vaig girar per
veure’l bé i em pogués veure, també. Li vaig preguntar qui era.
Em va dir que
tenia una capça d’estampes de la memòria i em va preguntar què volia. Només
varem pronunciar els nostres noms i varem bescanviar-nos les mirades.
–Admirables cels..., hi ha una infinitat de cels que fan obrir els
cors per a retenir-los més a dins nostre. Als nostres ulls esclatants; cels oferts
al plaer dels sentits.
Aprofitàrem
l’instant, abans que la canícula penetrés llargament al nostre terrat, abans
que arribés el moment que les ombres haguessin resseguit el camí i tot allò que conformava la vida. Així
i tot, varem dir-nos adéu.
I tanmateix...
El rellotge va
tocar un quart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada