dissabte, 8 d’octubre de 2011

Tot oscil·la


Tot oscil•la endavant, endarrere,
endavant, endarrere..., entre xuclamels.

Em guardo curosament un tresor;
tot em sembla diferent i el bosc hostil.

Una papallona xucla nèctars de sucre amarats d’anís,
gronxant-se amb fils de boira buscant ors.