diumenge, 9 d’octubre del 2011

Desglaç



Un braçalet d’aigua al canell, hi té
quan trepitja el riu de gel
ballant amb desencís.

Res no és previst.
–Potser –diu–, potser
quan fosquegi tot s’haurà acabat.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

amarg despertar, tristor en sentir, la pell a flor de pell, l'ànima caient...I ningú per recollir-la.
Molts petons Mon!
Isabel

Mon Pons ha dit...

en plena tardor! abraçadassa, Isabel!