divendres, 23 d’abril de 2010

És i no és



És i no és l’espiga de sempre
posant a ratlla amb un desig abaltit
l’esguard perdut sobre la tija,
ardidament. Tanmateix,
vénen de lluny els blats
acaronant un xic la pell fina
del seu fullatge verd tirant a sofre ebri
endormiscat.

(...)

1 comentari:

Isabel Laso ha dit...

Realment és com una carícia de la brisa vespertina que et sorpren estirada damunt el blat al bell mig d'un preciós camp perdut...Sota la immensitat del cel. És meravellós llegir-te Mon!!!