CICERÓ, De officiis, I, 41
Vet aquí justament la meva concepció del deure,
al reconeixement de les cruïlles de cendra
i de l’ombra de les primeres fulles d’ àloe.
(Segons com, si fos aigua,
no hauria de nedar en els seus ulls.
Però jo, tendre com el temps,
li vaig somriure gentilment quan passava de llarg.
Perquè sí. Perquè em va donar la gana.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada