“Els extrems em toquen.”
ANDRÉ GIDE
Mirar-me als ulls
quan em plau llescar
les pupil·les sobre un mar
de pluja blanca.
Desig resolt en el silenci
buscant el solc més profund
dins l’aigua recòndita, al parpelleig
d’una terra endins i a contraclaror.
Les meves nines s’allunyen
entre atzars que no existeixen,
àvidament.
I res més,
i aleshores comença
l’ hivern foll. Fins i tot inefable...
(Quan el pèndol no s’atura.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada