“J’éprouve la resistance et j’entends la rumeur des distances traversées.”
MARCEL PROUST
Tot enraonant, em ve sempre de nou
la puresa; per aquí i per enllà...
Quan la neu envaeix el camí i el mar
amb el cor ardit.
El vaivé dels dies remou les sorres,
quan se’m vessen les paraules
(paraules cap al tard)
i l’aire fueteja com un record
obstinat, massa tímid.
Recorren la via de tot silenci els lladrucs
de l’ànima, quan la nit abraça noves ardors,
fluint entre les prímules macilentes
dins la cistella i sota un fanal invisible.
(Sinapsis.)
Tothora, papallones blanques. Caliu
sobre la planura que minva obrin pas
al pàl·lid desembre de l’arquer
en la distància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada