dilluns, 5 d’octubre de 2009

Jec acotxada


Jec acotxada
al llit vespral de foc
buit de miratges
exhausta i nua.

*


He vist una lletra escrita
en l’escorça cimentada
on vivia una aranya
que ha caigut en picat.

La tarda passa lleugera;
baixa els escalons de tres en tres.

Entre llums i forats d’estels,
la incertesa: una altra nit.

Un baf de vida
d’un vent salvatge
damunt la capçalera
orfe de lladrucs.

(Gairebé tinc el dia guanyat.)