“Una tarda de finals d’estiu estava assegut davant del mar i en veure arribar les onades, vaig sentir el ritme de la meva respiració, com si de cop tingués consciència que el meu cos formava part d’una gegantina dansa còsmica.” FRITJOF CAPRA
Em plau, de debò, caminar en aquest espai existencial abrigat amb una cortina blanca.
*
Surant en un núvol insolent
(i acotant línies d’utopia amb sabates noves)
dibuixo esquinçalls d’incertesa
en veredes, mars i bardisses negres.
(Mentrestant, amb les mans cansades, faig renillar les bèsties
sota un cel permanent fins a la monotonia.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada