En èxode viatgen dubtes amplis,
com ratxes de vent infal·libles
amb els cabells deixats anar.
Pertot llums dissimulades,
damunt tiges erectes, irremissiblement
esbotzant finestres tancades.
Pertot hores llargues i balderes,
arreu blaus i grocs; flors inèdites,
esquarterant camps irisats.
(De tant en tant, la vida.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada