dilluns, 8 de juny de 2009

Aigua fonda




Sota el blau cel,
remers a la deriva

(en ells alena l’espai, una immensa fondària antròpica.)


*


Amb un feix d’hipèrics
per a una nit anònima
de silenci

escric “aigua fonda” amb els dits proclius a fer neteja
i amb carbons de melangia, de pebre i sal.

Renovo el quadern de camp, amb clavellines i orenga
tirant pel dret els dimonis
amb llum de solstici.