Sota el blau cel,
remers a la deriva
(en ells alena l’espai, una immensa fondària antròpica.)
remers a la deriva
(en ells alena l’espai, una immensa fondària antròpica.)
Amb un feix d’hipèrics
per a una nit anònima
de silenci
escric “aigua fonda” amb els dits proclius a fer neteja
i amb carbons de melangia, de pebre i sal.
Renovo el quadern de camp, amb clavellines i orenga
tirant pel dret els dimonis
amb llum de solstici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada