“Tot allò que és profund estima la màscara.”NIETZSCHE
Ara, de sobte,
tallo fonolls
(entre el pol·len dels quiquiriquics)
entre la distància
que recorre
un punt
(esmunyint-me com un rèptil.)
I, tanmateix, què hi puc perdre
quan els colors esdevenen nàufrags;
en ombres que davallen
follament?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada