dilluns, 18 de maig de 2009

Entre el pol·len dels quiquiriquics

“Tot allò que és profund estima la màscara.”

NIETZSCHE


Ara, de sobte,
tallo fonolls

(entre el pol·len dels quiquiriquics)

entre la distància
que recorre
un punt

(esmunyint-me com un rèptil.)

I, tanmateix, què hi puc perdre
quan els colors esdevenen nàufrags;
en ombres que davallen
follament?