“Tant clara al lluny i, prop, tan cara!
La ment que et pensa sembla avara
i el món, repetint-te, prolix.”
CARLES RIBA
Ignora les normes...
el roig estriat,
la pintura del crepuscle
luxuriós.
La ment que et pensa sembla avara
i el món, repetint-te, prolix.”
CARLES RIBA
Ignora les normes...
el roig estriat,
la pintura del crepuscle
luxuriós.
Un traç insegur
em diu: nu de tu,
blanc i taronja
com un crisantem.
5 comentaris:
passava a portar un desig de bon nadal...
i una càlida abraçada
Mira per on, retrobe la MON aquestes festes, per casualitat -o ha estat causalitat?- rebuscant un projecte d'"antiartistes".
Bons dies... i salut i rebolica, com sempre!
Hola Mon. Fa dies que no parlem, però no m'he oblidat de tu.
T'envio un petó molt gros.
Ligeia
Hola. Un altre petó!
Hola. ¿Cómo estàs? Te envío un beso.
Nos vemos.
Publica un comentari a l'entrada