dimarts, 16 de desembre de 2008

Vel de tardor


“Tant clara al lluny i, prop, tan cara!
La ment que et pensa sembla avara
i el món, repetint-te, prolix.”

CARLES RIBA

Ignora les normes...
el roig estriat,
la pintura del crepuscle
luxuriós.

Un traç insegur
em diu: nu de tu,
blanc i taronja
com un crisantem.

5 comentaris:

mar ha dit...

passava a portar un desig de bon nadal...
i una càlida abraçada

dibuixetsiversetsblocbonet ha dit...

Mira per on, retrobe la MON aquestes festes, per casualitat -o ha estat causalitat?- rebuscant un projecte d'"antiartistes".
Bons dies... i salut i rebolica, com sempre!

Ligeia ha dit...

Hola Mon. Fa dies que no parlem, però no m'he oblidat de tu.
T'envio un petó molt gros.

Ligeia

Ligeia ha dit...

Hola. Un altre petó!

Ligeia ha dit...

Hola. ¿Cómo estàs? Te envío un beso.

Nos vemos.