divendres, 9 de maig de 2008

Paral·lelisme

( FILOS. Doctrina que, tot negant tota interrelació causal entre matèria i esperit, afirma alhora la independència i coincidència dels fenòmens propis de la realitat física i dels que pertanyen a l'àmbit psíquic. http://www.grec.net/home/cel/dicc.html.)



Potser cal un replantejament d'estratègies. No obstant, és així i sembla ser que no s'hi pot fer res més... (les petites subtileses complementàries hi sobren.)


Cal tenir aptituds per l'art, o per estimar?

L'art es maquilla amb colors prussians i verds,

més enllà dels camps sagnants de roselles, sobre qualsevol paisatge.


Les atropes belladones el segueixen, a l'amor,

a despit d'ombres i llums. D'il·lusions i de somnis.

Així doncs, l'horitzó, s'eixampla delerós

vers l'infinit fins que s'hi perd tombant cap a l'oest, el sol;

vestit d'espirals i d'atzars...


(_Qui va dir que els somnis es floreixen amb el temps, esperant-los? )


L'art i l'amor són discordants amb si mateixos

en aquest paorós vagar per indrets desconeguts

amb ulls encegats de pluja i per cançons antigues?