dilluns, 11 de desembre de 2017

Plovia




(Gronxadissa de pètals
hipnotitzen els carrers d’aigua.)

S’esgarrià entre les fulles del pati
una abella.  Plovia, em diu una veu
matussera  i aspre d’escates.

Ahir plovia i avui fa vent
on pouen tots els somnis
entremig de la brossa.

(Amoroseixen uns  ulls insomnes
quan el dia s’obre, finalment,  pel passadís.)