(Gronxadissa de pètals
hipnotitzen els carrers
d’aigua.)
S’esgarrià
entre les fulles del pati
una
abella. Plovia, em diu una veu
matussera i aspre d’escates.
Ahir
plovia i avui fa vent
on
pouen tots els somnis
entremig
de la brossa.
(Amoroseixen uns ulls insomnes
quan el dia s’obre, finalment,
pel passadís.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada