dimarts, 11 de març de 2014

Plovia pols


“Aquestes pedres que s’enfonsen en els temps,
¿fins  on m’arrossegaran?
La mar, la mar, qui podrà exhaurir-la?”
                                                                                              IORGOS SEFERIS

(Una  infància d’ulls blaus. Jerseis de coloraines i mitjons de cotó.  Temps, carantoines i abecedaris inacabats.  Sabates de xarol. Deu mil preguntes i un cel roig,  escolant-se per les finestres entreobertes.
Càvecs al vent, empaitant-me.)

Una nit fingida
i un esgrafiat a la façana.

Retrats que desfilen
Nítids. I ginestes...

 Trànsits incerts
que són tot records.

Antics desgavells
quan plovia pols.

(Tics, repeticions i la roda sempre gira. Total: mitges veritats.)