“Aquestes pedres que s’enfonsen en els temps,
¿fins on
m’arrossegaran?
La mar, la mar, qui podrà exhaurir-la?”
IORGOS SEFERIS
(Una infància d’ulls blaus. Jerseis de coloraines
i mitjons de cotó. Temps, carantoines i
abecedaris inacabats. Sabates de xarol. Deu
mil preguntes i un cel roig, escolant-se
per les finestres entreobertes.
Càvecs al
vent, empaitant-me.)
Una nit fingida
i un esgrafiat a la
façana.
Retrats que desfilen
Nítids. I ginestes...
Trànsits incerts
que són tot records.
Antics desgavells
quan plovia pols.
(Tics, repeticions i la roda sempre gira. Total: mitges
veritats.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada