(Com
fulles que s’enduu el vent
tot
desapareix sota la neu.)
I tot queda quiet. Com el caliu d’una foguera
que s’apaga vora
el mar,
com una paraula
escrita i no entesa.
*
Oscil·lant, Zeta es va quedar muda, va fer com si
s’adormís.
Ela dormisquejà de veritat i Ena les va tapar amb la boira,
discretament als joncars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada