diumenge, 15 de desembre del 2013

Oscil·lant


(Com fulles que s’enduu el vent
tot desapareix sota la neu.)

I tot queda quiet. Com el caliu d’una foguera
que  s’apaga vora el mar,
 com una paraula escrita i no entesa.

*

Oscil·lant,  Zeta es va quedar muda, va fer com si s’adormís.
Ela dormisquejà de veritat i Ena les va tapar amb la boira,
discretament als joncars.