dissabte, 11 de febrer de 2012

Una escletxa de llum



Una mimosa als llavis s’esmuny.
I només això, portant un petit farcell
que ressona a metall d’aigua
perpetu.

(I una escletxa de llum... Aleshores esdevé la dilatació infinita.)

Un espai remot i salvatge.
Un viatge lleuger de pedregams.
La veu del desert i el blau cel
quan tot queda enrere.