dissabte, 25 de desembre de 2010

Com el roc que rodola



(Interval de quietud.)


Aturar-se en la immaterialitat de l’ombra
i aprenent sense cap mètode, erràticament,
com el roc que rodola...
amb els llums de la cantonada
i l’etcètera: un cel radiant en nits de lloro
navegant en un mar de coloms.

Escriure, escriure res als marges de pedra seca
paraules inhabitades i pretèrites
(i regar una nadala perquè sí...)

1 comentari:

Isabel Laso ha dit...

...Paraules inhabitades i pretèrites, per escriure i descriure ànimes sense límits... Meravelloses paraules...!!!
---
Gràcies Mon, això anima molt, molt! Bones Festes!!!:)))