“El teu saber no és res, si un altre no sap que saps.”
AULE PERSI FLAC (Aulus Persius Flaccus)
Roca de sal
i branca atapeïda...
Misteri de misteris:
al pretès camí, calmosament,
m’hi he llançat.
Llavis de paper,
l’oratge tèrbol esporuguit
a cop de desig.
A través del vidre
una tardor insolent
quan tot era possible...
(I ara, què vols?)
Del vast llençol de sorra,
massa temps, qui ho sap.
Va i ve l’aigua calmada
amb el groc de ponent.
(Els núvols s’obren a l’est.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada