El darrer pòsit adormit i cec del silenci
i de les veus confuses d’un món absent però imaginat.
Si no fos per la "des-figura" així,
quasi una presència incommensurable,
qui sap, si el llenguatge del substrat es desvetllaria.
Aquesta molècula pubescent, de paraula feta gel,
inundant la gruta laberíntica del jo (a les palpentes).
i de les veus confuses d’un món absent però imaginat.
Si no fos per la "des-figura" així,
quasi una presència incommensurable,
qui sap, si el llenguatge del substrat es desvetllaria.
Aquesta molècula pubescent, de paraula feta gel,
inundant la gruta laberíntica del jo (a les palpentes).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada