“I tornava a resseguir els altars, a esterrejar les lloses i a canviar l’ordre dels ciris: d’aquell bosc de ciris de totes mides, alguns tan gruixuts com braços i cuixes d’home i tots entortellats de garlandes, de lletres daurades, d’escaroleres de papers virolats…”VÍCTOR CATALÀ (fragment de “SOLITUD”)
A dolls,
com espases
de llum i harmonia,
passen sense ànsia
els núvols
vermells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada