dilluns, 17 d’agost de 2009

Dibuixos al cel


“Sí, de què
viuríem si no fos d’aquests besllums
de permanència feliç que se’ns revelen
entre dos clars, quan tot es precipita
sense parar a l’abisme i bufa un vent
sense recurs?

L´ oasi
del pur estat beat, l’enyora sempre
l’itinerant.”



JOAN VINYOLI


Dibuixos al cel,
transgressors de laberints,
que esdevenen presents d’embruix
fent front als vents...

(Escasses llums filtrades que ressonen
deixant empremta als membres lassos
on s’hi ha submergit l’oblit.)